Tot comença un dia de festa, perdent-se al capvespre pels carrers de Godella.

Dansant per camins amb façanes clares, històriques, que callen la calor de molts mesos d’agost.

De sobte, surt de l’escenari urbà una finestra a un altre món, camps de creïlles, melons i carabasses.

Van succeint-se les estacions mentre un incomode desig  roman perenne:

Tornar a la vora de la creu, quan plou, quan fa ponent, quan la terra està batuda, per tal d'observar les carxoferes crèixer, sentir passar la vida amb flaire de fulles tendres… Potser baixar, i jugar a l’amagatall pels tarongers o a fer equilibris junt a la sèquia.

I així es la meua finestra. Una història, un poble, ma vida.